Manifestos

Descarrega els manifestos:

• Marxes per la Dignitat 22M Morvedre 
• Marxes per la Dignitat 22M Morvedre [Manifest Reduït]
• Coordinadora de les Marxes per la Dignitat 22M - País Valencià

Marxes Per La Dignitat Madrid 22- M
Comitè Preparatori Camp de Morvedre  

Manifest contra l'atur, la precarietat, les retallades i la repressió

El Partit Popular, seguint el pacte acordat amb el PSOE mitjançant el qual es va afegir al text constitucional l'article 135, pel qual es prioritzava el pagament del deute públic, en detriment dels serveis socials, està acabant amb l'Estat del Benestar i el fals pacte social que el sustenta. En menys de 48 hores, van acabar amb la intocabilitat de la constitució. L'estat, guiat per la Troica, està duent a terme les reformes ordenades des Brussel·les, que estan portant a la misèria a milions de persones. Arribaren al poder amb un programa polític que no estan complint. Governen a força de decrets des dels seus consells de ministres. La seva política econòmica ha estat basada en les Reformes Estructurals, en la Reforma financera i en la Consolidació fiscal. Molts hem patit ja les conseqüències d'aquestes mesures. Més de sis milions d'aturats al llarg i ample de l'Estat. La meitat d'ells, ja no percep cap tipus de prestació i 1,4 milions, subsisteixen amb la irrisòria ajuda de 426 euros. Al País Valencià prop de 800.000 treballadors pateixen les seqüeles de l'atur. Famílies que han vist truncades les seues vides. Hem patit pujada d'impostos. Augment de l'edat de jubilació. Baixada de Salaris. Disminució de despeses socials-pensions, prestacions, sanitat, educació per assegurar el pagament del deute il·legítim. Privatització dels Serveis Públics. Reforma del Codi Penal per reprimir brutalment la contestació social...Els estats, seguint polítiques neoliberals i coordinats amb organismes supraestatals com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, o l'Organització Mundial del Comerç entre altres grups de pressió que guarden els interessos del gran capital, van generar la crisi i han estat aprofitant l'estat de excepció per perpetrar l'assetjament i enderrocament dels drets socials i laborals. Qui pensés que les retallades no podien seguir, que era improbable la continuació del desastre, en poc temps ja té la resposta: retallada de les pensions, tancament i privatitzacions de serveis sanitaris i socials, reforma de l'administració local, reforma educativa, qüestionament del dret a les prestacions per desocupació, o el desmantellament de les ajudes a les persones dependents.Les elits financeres amb l'excusa del pagament del deute il·legítim està generant la pujada d'impostos, l'atur, l'augment de l'edat de jubilació, les retallades en prestacions socials i pensions, la destrucció dels serveis públics de sanitat, justícia o educació, la baixada dels salaris, la pèrdua de poder adquisitiu, l'esclavitud hipotecària, la precarietat laboral, la repressió, els desnonaments, els suïcidis... generen a les classes populars la cultura de la por.Els estats capitalistes, amb les indemnitzacions milionàries als responsables directes de l'estafa financera, amb l'amnistia fiscal i la persecució de l'economia submergida, amb els indults i no enjudiciament de torturadors i maltractadors funcionarials... generen a les classes dominants la cultura de la impunitat .Ens intenten convèncer, amb el mantra neoliberal, que " No hi ha alternativa ", que només si el gran capital té molts beneficis eixirem de la crisi. Ens diuen que augmentarà la competitivitat i acabaran els problemes si els nostres salaris baixen molt i si rebem menys serveis. Volen que oblidem que com més guanya l'oligarquia, més perdrà el conjunt de la població. La realitat mostra el resultat: des que va esclatar la crisi, ha crescut el nombre de persones milionàries mentre el nombre de persones amb pobresa severa s'ha doblat. Un augment esgarrifós de la pobresa, amb especial incidència en la infància i en les persones grans, la joventut més preparada emigrant; estudiants sense recursos per prosseguir la seva formació negant-los la igualtat d'oportunitats; famílies desnonades sense habitatge i un deute eterna, petites empreses tancant; treballadores i treballadors amenaçats permanentment per l'acomiadament tenint, com a úniques ofertes laborals, treballs en condicions gairebé esclavistes; personal empleat públic acomiadat o retallat un altre any més, persones perdent el drets a la sanitat o l'educació; pensionistes amb menys pensió, un tràgic degoteig de suïcidis provocats per la desesperació i moltes morts ocultes per abandó de persones amb necessitats d'assistència domiciliària...Als que exigim polítiques d'ocupació, protestem per evitar un desnonament injust i inhumà, per defensar un barri habitable sense vies partint per la meitat, per sentir la vergonya que ells no tenen quan es parla sense embuts de comissions, sobres o manifassejos, per intentar impedir el tancament d'un centre públic, per estar en contra d'acomiadaments i pèrdues de drets laborals o per demanar més i millor democràcia ... ens denuncien amb multes i amenaces de presó, per a escarment de les moltes persones que s'estan aixecant contra situacions de veritable angoixa i desesperació.Davant l'escàndol i la digna resposta popular l'estat advoca per la repressió i les multes per accions d'oposició al règim, per exercir la desobediència civil, per bloquejar desnonaments o denunciar la corrupció institucionalitzada. Apostem per la desobediència civil pacífica i ens neguem acceptar que no hi ha alternatives. La socialització d'indústries, les xarxes de consum integral, la banca ètica i l'anomenada economia social, basada en un tractament humà de les relacions econòmiques són exemples vius .Seguim recordant que totes i cadascuna de les agressions als drets fonamentals: laborals, a les persones Parades, a l'Ensenyament, a la Sanitat, als Serveis Socials, a les pensions, a les famílies desnonades, a les persones Dependents, que es van obtenir amb la lluita diària de molts companys i companyes al llarg de la història, vénen de l'aplicació d'una mateixa política i han de tenir una resposta unitària. És per això que hem convocat aquesta nova mobilització, aquesta confluència de persones i de sectors.Hem de fer possible un sistema en què la ciutadania faça respectar els seus interessos, acabant amb la situació de precarietat que viu la majoria social i rebutjar els governs, que suposen un atac als interessos de les classes populars.Però això només serà possible si els ciutadans ens responsabilitzem de la situació que donarem en herència a les generacions futures; només serà possible si la gran majoria social s'uneix i s'organitza per construir poder popular; només serà possible si s'expulsen els governs, que s'encarreguen de dur a terme les polítiques neoliberals, que incompleixen els acords de programa i que estan immersos en corrupció.Volem construir una democràcia participativa, en la qual avançar en els nostres drets socials. Per això exigim:

• Derogació de les lleis, decrets i decisions governatives, aprovades en els últims anys, que fan carregar el pes de la crisi als sectors populars: Reforma Laboral, Reforma de les Pensions, Reforma Constitucional, Retallades en educació, sanitat, Prestacions per Atur, Dependència, reforma del Codi Penal, llei de seguretat ciutadana... Així com els nous projectes que pretenen aprofundir les retallades: Justícia, Educació, Pensions, Administració Local...

• Pla de Xoc contra l'Atur. Polítiques d'ocupació, amb contractacions directes per part d'ens públics. La transferència de fons públics a la iniciativa privada és habitual des que començà la crisi. Només ha servit per engreixar el deute públic i omplir la butxaca a uns pocs a costa d'incrementar la precarització laboral. En cap cas ha contribuït a disminuir l'atur. Exigim, així mateix, ajudes per a la gestió i desenvolupament d'ocupació sota el control dels mateixos treballadors: cooperatives integrals, suport als treballadors d'empreses en fallida per la seva socialització autogestionària i suport a l'autoocupació de treballadors. Reducció de la jornada laboral sense rebaixa salarial, per fer efectiu un repartiment del treball i de la riquesa... Així com Exempció en taxes i impostos i Gratuïtat en Serveis públics per a aturats sense recursos .

• L'assignació d'una Renda Bàsica corresponent a l'establerta per Eurostat com "llindar de la pobresa". Això equival a 645,33 euros mensuals. Una Renda Bàsica que s'estableix en dues fases. Una primera a la qual es podrien acollir tant les persones que no disposen de cap tipus d'ingressos, com aquelles que tot i disposar d'ingressos, no arriben al mínim establert com Renda Bàsica. A aquestes últimes, correspondria la diferència entre la seua renda mensual i la quantia de Renda Bàsica.

• Paralització dels desnonaments i accés efectiu al dret a un habitatge digne i als serveis bàsics d'aigua i llum, despenalització de l'ocupació d'habitatges desocupats, dació en pagament, lloguer social i retroactivitat de totes les hipoteques.

• Serveis Públics de qualitat, universals, gratuïts, descentralitzats i autogestionaris, democràtics i amb criteris socials, acabant amb la seva creixent privatització, amb els criteris de rendibilitat econòmica, i amb el mercantilisme: són drets, no negocis.

• Aplicació de polítiques efectives d'igualtat entre homes i dones, que permeten repartir tant el treball productiu com l'atenció, amb polítiques de conciliació de la vida personal i laboral.

• Supressió i devolució d'ajudes a la banca i enjudiciament dels responsables dels seus fraus i estafes.

• Banca pública i nacionalització d'empreses estratègiques, amb mesures ètiques de control democràtic que assegure la seua funció social.

• Reforma fiscal perquè paguen més els que més tenen. Persecució del frau fiscal de les grans fortunes i bosses de diners "negres". Severs càstigs a l'evasió de capitals. Tancament de paradisos fiscals.

• Auditoria del deute públic i impagament de la part que haja estat contreta de manera il·legítima. Prioritat de la despesa social front al pagament del deute.

Ja sabem que no n'hi ha prou amb manifestar-se i demanar que se'ns tornen i milloren els drets. Ja sabem que la resposta ha de ser més global per aconseguir, amb les nostres pròpies forces i accions, el reconeixement dels nostres drets. El primer pas, ha de ser adonar-nos que la solució l'hem de trobar col·lectivament i que no serà callant i delegant les nostres responsabilitats com començarem a fer-la realitat.

La ciutadania ha de prendre les regnes. No és hora d'esperar que ens solucionen la nostra vida. És hora d'organitzar-se i iniciar la construcció d'una societat més democràtica i igualitària, amb un model productiu i econòmic sostenible, al servei de les persones, i respectuós amb el medi ambient.

O canviem per a un futur millor o ens dirigeixen a un futur sense sortida .

LA LLUITA ÉS L'ÚNIC CAMÍ!
GOVERN DIMISSIÓ!
PER UNA DEMOCRÀCIA AL SERVEI DE LA CIUTADANIA!

-------------------------------------------------------------------------------------

MARXES PER LA DIGNITAT 22-M – País Valencià

Contra l’atur, la precarietat, les retallades i la repressió.

No al pagament del deute. Prou de retallades. No a la Troika.

   

Pa, treball, sostre, drets i dignitat 

per totes les persones treballadores!!

Comencem el 2014 sense millora pel conjunt de les persones treballadores, immerses en una crisi capitalista sense precedents i sense propostes reals que no siguen més misèria, precarietat i repressió, per part dels governants, representants reals de la banca, la patronal i el gran capital sota les ordres de la Troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional).

Vivim una situació que cada dia arriba més i més al límit, per la qual, totes i tots devem començar a donar una autèntica resposta col·lectiva i massiva, des de la base i des del nostre territori.

Al País Valencià, ja som desenes de milers les famílies que hem perdut les nostres cases, o que no rebem les ajudes a la dependència. Som més de 800.000 les que no tenim feina remunerada i ens trobem aturades. Al País Valencià, ja som desenes de milers les persones treballadores sense prestacions, ni subsidis. O som més d’un milió les persones que vivim per sota del llindar de la pobresa... i tot això mentre el PP “valencià” continua desfent i robant la sanitat, l'educació, RTVV i altres serveis públics. Continuen privatitzant tot allò rendible i desgraven impostos als que més tenen (banquers, patronal, església, etc.)

Al País Valencià, som desenes de milers els i les joves, i no tan joves, que hem d’emigrar, per mirar de guanyar-nos la vida d’alguna forma. Això mentre continuen tancant empreses impunement... destruint la majoria del teixit productiu real (industrial i agrari), que podria donar feina a la majoria de la població.

Al País Valencià, les dones ja fa temps que tenen menys drets, a decidir sobre el seu propi cos, o sobre la seua pròpia maternitat.

Al País Valencià, per haver nascut en algun altre racó del món, per tenir un altre color de pell, o una altra religió... i ser pobre, et lleven els drets fonamentals (sanitat, educació, etc.), fins al punt de poder-te empresonar al CIE, sense haver comés cap delicte.

Al País Valencià, per parlar la llengua d’ací, o simplement per voler viure amb normalitat en la nostra terra, poden arribar a multar-te, o fins i tot, condemnar-te a presó... com durant el franquisme, però ara l’anomenen democràcia.

Mentre el govern continua regalant diners als grans constructors, energètiques, banquers, empresaris, etc., ens deixen sense treball, sense casa, sense sanitat, sense pensions, sense beques, sense escoles i sense estudis, sense futur, sense vida!

Ens augmenten els impostos, els preus de l’energia i dels productes bàsics, etc., als i les que menys tenim, mentre minimitzen les cotitzacions de la patronal a la Seguretat Social, per “crear ocupació” i tanquen els ulls davant el frau massiu i l'evasió de capitals. I sense diners, ja no tenim ni treball, ni possibilitat de tenir-ne.

Tant el PP, com el PSOE, en són responsables. Per a això feren la Reforma Constitucional de 2011, un Tractat de la Unió Europea i una Llei Orgànica de 2012, per garantir el pagament del deute i carregar-se qualsevol institució pública (com l’estatut d’autonomia del País Valencià), si no es redueix el deute (és a dir, els serveis públics), quan i com ho demanen.

• Per tombar totes les contrareformes que se’ns han imposat (laborals, de les pensions, educatives, de l’avortament, 15/97, etc.)
• Per un pla real contra l’atur i una renda bàsica universal.
• Per la paralització de tots els desnonaments, garantint el dret fonamental a l’habitatge i els serveis bàsics d’aigua i energia.
• Per uns serveis públics de qualitat, universals i gratuïts.
• Per unes polítiques efectives i reals d’igualtat d’oportunitats, independentment de l’origen, el sexe o l’edat de les persones.
• Per garantir la devolució dels préstecs a la banca, i la seua nacionalització, juntament amb totes les empreses i sectors estratègics.
• Per una política fiscal en la que realment paguen més els que més tenen, i que garantisca la despesa social pública, per damunt de qualsevol altra cosa.
• Per garantir la defensa del nostra dret a decidir, en tots els àmbits, com a persones, com a treballadores i com a poble.

Per avançar en la construcció de la unitat i del poder popular... avancem amb les Marxes de la Dignitat del 22 de març de 2014!

Volem viure i treballar, amb dignitat, a la nostra terra!

Per defensar tot allò que és, i ha de ser, nostre, la lluita és l’únic camí!

NO Al PAGAMENT DEL DEUTE! TREBALL DIGNE (O RENDA BÀSICA), CASA I SERVEIS PÚBLICS PER TOTES i TOTS